Són les paraules dels avis,
són les frases de ma mare,
bons exhorts i consells savis
que dins el cor porto encara.
Bella llengua incompresa,
malaltissa obsessió!
contra noltros guerra encesa,
parla, senyera, nació...
Trista lluita, lluita eterna
d’un poble noble i maltret.
Vull parlar en llengua materna,
de fer-ho en tinc tot el dret!
Són paraules colpidores
de veïns, pares i avis.
Callin ja les veus traïdores
que segellen els meus llavis.
Vull tornar als carrers de sempre
d’entranyable olor de pa,
i que ningú vingui a dir-me
com m’hauria d’expressar!
Autor: Lluís Sintes i Mercadal
